Fases de desenvolupament del programari

En l'enginyeria del programari el terme anomenat fases de desenvolupament s'utilitza per a expressar com ha progressat el desenvolupament d'un programari i quant de desenvolupament pot requerir. Cada versió important d'un producte passa generalment a través d'una etapa en què s'agreguen les noves característiques (etapa alfa), després una etapa on s'eliminen errors activament (etapa beta), i finalment una etapa on s'han tret tots els bugs importants (etapa estable).

Les etapes intermèdies també poden ser reconegudes. Les etapes es poden anunciar i regular formalment pels desenvolupadors del producte, però els termes s'utilitzen de vegades de manera informal per descriure l'estat d'un producte. Normalment moltes companyies fan servir noms en clau per a les versions abans del llançament d'un producte, encara que el producte i les característiques reals són rarament secretes.

En el desenvolupament de programari lliure és normal usar la terminologia numèrica major.menor.micro, on cada terme té un significat específic:

• major: Són les noves característiques de gran abast i, per tant, excepcionals. Només es considerarà un canvi en el nombre major quan hi hagi certes incompatibilitats de programari que així ho requereixin. Els canvis no tenen un període fixat i acostumen a durar força temps amb el mateix nombre.
• menor: Són els nombres que canvien en incorporar noves funcions a un determinat programari. Els canvis s'acostumen a produir cada 18 mesos a partir de la branca en desenvolupament.
• micro: Són les noves versions en què es corregeixen els errors del nombre micro anterior. El període de cada un sol ser d'uns 6 mesos, tot i que és fàcil que canviï més sovint per la correcció d'errors. Són les versions emprades en la branca de manteniment.^[1]